Histories del Ral·li – Familia Arderiu

Joaquim Bellmunt

Alfred Fortuny Familia Arderiu        

La passió per automòbil, especialment pel vehicle històric, va ser el motor que va impulsar una vintena d’entusiastes per celebrar la primera edició del Ral·li Barcelona-Sitges, el 8 de febrer de 1959. Es podria dir que la iniciativa, gestada al Club de Mar de Sitges, tenia un punt de bogeria aquells anys, i sens dubte l’obligatorietat d’anar vestits d’època va reforçar aquesta idea.

Aixo no obstant, l’extravagància es va convertir en una tradició que perdura fins els nostres dies i avui, més de sis dècades després, la prova continua sent una cita ineludible per a apassionats dels vehicles antics com el Josep Narcís Arderiu.

Vam estar parlant amb ell poques setmanes abans de celebrar-se aquesta 65a edició perquè ens expliqués com viu el món de l’automòbil i com viu el Ral·li:

“A la família, el primer autèntic aficionat al motor va ser el meu pare, Pedro Arderiu”, explica Josep Narcís, “i ho va ser des de ben petit, malgrat les reticències del meu avi, que no volia ni sentir a parlar del tema”. Amb el que l’avi segurament no comptava era amb la tenacitat del seu propi fill, “que no va deixar d’insistir fins que quan va arribar el moment de començar a estudiar a la universitat, cap a l’any 1945, va aconseguir que li compressin el seu primer automòbil”, relata el nostre benvolgut participant. El regal, lògicament, no va passar en absolut desapercebut a l’ambient estudiantil de l’època ja que, segons expliquen, “va ser el primer alumne de la Universitat de Barcelona amb cotxe propi” presumeix Arderiu. Segons sembla, aquell primer automòbil devia ser el germen que va aconseguir que la passió pel motor comencés a estendre’s a tota la família i, fruit d’això, va assolir un nou punt d’inflexió precisament al naixement del Ral·li. “El meu besavi matern, que en el seu moment havia contribuït a la construcció de l’Autòdrom de Terramar, tenia una casa a Sitges, on solíem estiuejar”, continua explicant, “i una tarda, al Club de Mar, entre uns quants van començar a posar les bases per organitzar aquesta singular prova”. El jove Pedro Arderiu no pensava perdre’s semblant oportunitat i, tot i que no tenia un cotxe vàlid per participar –només ho poden fer els produïts fins al 1924-, va aconseguir un Rolls-Royce del 1923, llogat a una empresa de lloguer de cotxes per a casaments.

TOTA UNA VIDA CELEBRANT EL RAL·LI

“Jo era un nadó quan es va celebrar aquesta primera edició i per això no vaig poder venir”, lamenta amb un somriure Josep Narcís, però quan ho va poder fer l’any següent el seu pare ja havia aconseguit aquest Rolls-Royce en propietat. Va ser el primer d’una col·lecció a la que van seguir un España i un Hispano Suiza, i que va anar incrementant encara més amb els anys. Això va permetre que altres membres de la família poguessin participar també. “La meva mare va començar a participar el 1962 i, a mesura que els meus germans i jo hem anat tenint fills aquests s’han anat sumant, com a copilots primer i quan ha arribat el moment, també conduint”, celebra. A l’actualitat, a la seva col·lecció de vuit cotxes històrics compta amb tres que hi poden participar –els esmentats Rolls-Royce i España, i un Chevrolet-, que mantenen en bones condicions i que, gràcies a esdeveniments com el Ral·li, tenen l’oportunitat de sortir al carrer i continuar recorrent quilòmetres. I és que, malgrat que “és possible que el destí d’aquests cotxes sigui que acabin sent peces de museu”, Arderiu no perd l’esperança de què els joves recuperin l’interès per aquests vehicles que formen part de la nostra història.

 

La família Arderiu va iniciar el seu camí al Ral·li amb aquest Rolls-Royce, que el proper 26 de juny farà 100 anys. Aquesta unitat deu el seu nom al seu carrosser, Carlos de Salamanca, aleshores únic concessionari de la marca a Espanya, que va rebre l’encàrrec de la Sra. Ana Pons, de Barcelona. Matriculat finalment el 29 de gener de 1924, al llarg de la seva vida se li van fer múltiples reparacions i malgrat les dificultats –i de la Guerra Civil-, es va aconseguir mantenir-lo en bon estat de conservació. La seva anterior propietària abans d’entrar a formar part de la família Arderiu va ser l’empresa Automòbils Roma, que el llogava per la celebració de casaments, fins que el 1959, després d’haver participat al Ral·li, Pedro Arderiu el va adquirir i fins avui el conserven com el tresor que és. A banda de la carrosseria, una altra de les seves peculiaritats és que “l’Esperit de l’Èxtasi” posa agenollat sobre la graella del radiador, tal com ho feien els Silver Wraith posteriors a la I Guerra Mundial. Això es deu a què durant la Guerra Civil es va extraviar la icònica figura aixecada original i, en demanar-ne una de nova a fàbrica, van rebre l’actual, que li dóna un toc encara més distintiu a aquesta peça única.